dilluns, 19 de maig de 2008

Laia Esteban. Treballa en una copisteria

TERRASSA TÉ LA TRANQUIL·LITAT DE POBLE

Laia Esteban va néixer fa 18 anys a Sants, Barcelona, però fa més de mig any que viu a Terrassa. Treballa en una copisteria de la Plaça del Comte Guifré. Tot i que es declara de Sants de tota la vida, és una de les noves veïnes de la nostra ciutat i li agrada el cinema, llegir i el futbol, sobretot el Barça, de la qual es declara fan incondicional, ja que és membre de la Penya Almogàvers, una de les més importants que té avui el club blaugrana.


Perquè has vingut a viure a Terrassa?
El meu xicot és d’aquí. I, és clar, he vingut a viure amb ell. Vivim al barri del centre.
Tan jove, només 18 anys, i ja pagues hipoteca, ara, que han començat a pujar i sembla que cada vegada seran més cares?

No, no pago una hipoteca, perquè de moment estem en un pis de lloguer, que ja està bé. Tot i que volgués, la meva economia no es pot permetre el luxe de pagar un pis. Els preus són excessius per a les persones joves.

Consideres que les hipoteques són un luxe?
Sí. Si enfoco la vida cap al futur, si miro més enllà del present, potser una hipoteca és una necessitat per estabilitzar-se i tenir una propietat, però tal com estan les hipoteques avui en dia són un luxe i es poden girar en contra. Molta gent ja s’està trobant que no pot pagar el que havia pactat.

Què és el que més t’agrada de Terrassa?
No seré original. Què té la tranquil·litat d’un poble i els avantatges d’una gran ciutat.

Per què dius que Terrassa té la tranquil·litat d’un poble?
Jo visc al centre i potser no conec del tot els barris, però els carrers que m’envolten són molt tranquils, més tranquils que Barcelona. Aquí no hi passen cotxes. El Centre està pensat per als vianants i això s’agraeix.

Què canviaries de Terrassa?
Arreglaria més els parcs i les places ja que trobo que hi poca vegetació i la natura es veu molt poc. Ho trobo tot una mica descuidat. Crec que al Parc de Vallparadís se li hauria de treure més profit.

Què et portaries de Sants a Terrassa?
Les meves amigues i la família. Allà no valorava les amistats, però aquí les trobo a faltar, com també la meva família.

Tens la impressió que Terrassa facilita la integració als nouvinguts, siguin d’on siguin?
Crec que sí, ja que en la meva feina tenim molt contacte amb la immigració no catalana i els veig
integrats, suposo que gràcies a la gent de Terrassa que els ajuda i que sap que són importants. Sempre hi ha alguna excepció, segurament, però en general la gent s’adapta a la nova ciutat.

Tu ets molt del Barça. Sentiries el mateix pel Terrassa que el que sents pel Barça?
No, per què trobo que l’afició del Terrassa F C és molt “merengue”, i no m’hi sento gens identificada. I em sembla que em passaria el mateix encara que fos de Terrassa de naixement.
Diria que no sóc l’ única persona que pensa així.■