NO PERDONO EL QUE EM VA FER EL FEIXISMEJoan Ullés és nascut a Terrassa. Jubilat com a torner mecànic, té 87 anys, 43 dels quals els ha passat exiliat a França i Argentina. Viu a Sant Pere Nord i als 17 anys va marxar com a voluntari a lluitar contra el feixisme, en una columna confederal de la CNT.
La seva vida val un llibre?
I tant! I de fet estic escrivint les meves memòries. Sóc de la generació dels perdedors, i no perdono que el feixisme fes el que va fer i que em trunqués la vida en el moment més bonic, ja que la meva joventut la vaig passar a la guerra, a camps de concentració i a l’exili.
Per què va anar tan jove a la guerra?
Pels meus ideals i per evitar que em mobilitzessin amb els de la meva lleva, la del Biberó, ja que no volia anar amb les columnes del Campesino i el Lister, que pobrets queien com a conills. Vaig marxar el març de 1938 i la meva columna estava formada per 150 homes, quasi tots de Terrassa i de la CNT, menys uns quants del POUM. El capità, Marcelino Abad, era de Navarra i va ser un gran home i un gran pare per a tots. Ens va dir que malgrat que la guerra la teníem perduda, ja que el feixisme tenia la força de les armes, nosaltres teníem el dret i l’obligació de lluitar i resistir.
Quines impressions li han quedat de la guerra?
Només de la guerra ja en podria escriure un llibre. Com a record més tràgic, perdre el meu germà Antoni, de 20 anys, que va morir al front, a la Vall d’Uixó, i que no hi ha dia encara que no pensi en ell. També vull desmentir que nosaltres, els anarquistes, vam assassinar. Si de cas, vam ajusticiar en defensa pròpia. Era o ells o nosaltres. I ells van ser els autèntics traïdors i criminals. També cal apuntar que la guerra va ser un procés imprevist i ple de rauxa, i com en totes les guerres, potser es va cometre algun error o alguna injustícia, però si els feixistes no s’haguessin alçat, res d’això hagués passat.
Tota la vida ha treballat de torner mecànic?
Sí, i sempre he estat autodidacte. L’Escola d’Arts i Oficis només la conec de fora. Vaig començar a treballar amb 15 anys i durant la guerra, al taller confederal on treballava vam fabricar la pistola Ascaso, que fins llavors es feia a Eibar. Quan els bascos van venir a Terrassa a veure com fèiem la pistola, no es van creure que la fabriquéssim exacta i tan bé, tenint en compte els nostres pocs recursos. I a França i Argentina també vaig aprendre a base de treballar i treballar.
Terrassa era millor abans o ara?
Només per la moral i conducta que hi havia era molt millor durant la meva joventut. Després jo vaig haver de marxar i el franquisme va fer molt de mal i encara avui en dia es nota la seva influència. Terrassa era una de les ciutats més avançades a nivell d’emancipació i les escoles eren de les millors que hi havia.
Només per la moral i conducta que hi havia era molt millor durant la meva joventut. Després jo vaig haver de marxar i el franquisme va fer molt de mal i encara avui en dia es nota la seva influència. Terrassa era una de les ciutats més avançades a nivell d’emancipació i les escoles eren de les millors que hi havia.
I ara, com veu la ciutat?
El meu pare, un dels fundadors de Fraternitat Republicana-Casa del Poble, sempre deia que Terrassa no hauria d’haver passat mai dels 40.000 habitants, i ara estem per sobre dels 200.000.■
El meu pare, un dels fundadors de Fraternitat Republicana-Casa del Poble, sempre deia que Terrassa no hauria d’haver passat mai dels 40.000 habitants, i ara estem per sobre dels 200.000.■
