dilluns, 30 de juny de 2008

Josep Mestres. Membre d’Alternatiu X

LES FORCES DISSIDENTS ESTAN MOLT DESPERTES


Josep Mestres, més conegut com a Pep-X, nascut a Terrassa i d’edat certament incerta, és membre de l’Alternatiu-X, un col·lectiu d’espectacles del món de la faràndula, i ha col·laborat amb l’organització Pallassos sense Fronteres. Segons ell, fa de psicodramacabaretero i pallasso, i es defineix com a roig, maçó i separatista.

Per què aquesta autodefinició?
Reivindico les tres grans fòbies de Franco amb el poble català. En el meu cas, per la tradició familiar, reivindico a Marx, sóc trotskista, als maçons perquè soc budista i separatista com a obligació de viure en un país que està ocupat.

Per què és budista?
Sempre he estat un tastaolletes i buscant, buscant vaig trobar una família budista que em va donar una visió més còsmica de l’eterna pregunta que es planteja la humanitat: qui som, d’on venim i cap on anem.

I cap on anem?
Revisant a Marx i a Buda i contraposant-t’ho al capitalisme i a l’estalinisme xinès i revisant a Orwell, crec que estem al final d’una etapa de transició cap a una etapa d’experimentació a nivell mentaltecnològic, emocional i animal, que són els tres plans que ens corresponen com a éssers humans, des que ens vam separar dels micos i som humans. La tecnologia ha de saber conviure amb els nostres sentiments.

I Terrassa, cap on va?
Recordo que vivim a “Terrassa la Roja” i no ens podem deslligar de la nostra tradició político-cultural molt viva.També recordo que tenim presos com Zigor, Laura i Franki com a mostra de ciutat combativa. D’una banda, donem la impressió que estem adormits, domesticats però les forces dissidents de la ciutat estan molt despertes i continuen fidels a aquesta tradició que abans he dit i són les que ens han de portar cap a un futur millor.

Com veu el mon del circ, de l’espectacle, a Terrassa?
Hi ha dos àmbits. Un a nivell institucional i oficial, que ha d’existir, tot i que a vegades pot transformarse fent obres massa políticament correctes i un altre, el món alternatiu que és el que transgredeix aquest ordre. L’art ha de ser això: transgressió i experimentació.

El teatre alternatiu ha d’acceptar subvencions?
Cada col·lectiu ha de conviure amb els seus plantejaments. Nosaltres volem mantenir al màxim la independència econòmica, que alhora vol dir independència de creació, tot i que si ens calen subvencions també les podem acceptar, com a pas per a donar a conèixer la veritable cultura popular i transgressora, aquella que fa teatre per divertir però també per fer pensar.

Va estar a Guatemala amb Pallassos sense Fronteres. Com és aquella societat?
Tot i sortir d’uns anys durs de guerra i viure ara en un procés de recuperació, són, tot i la misèria, hospitalaris i oberts. Dins la selva hi ha comunitats indígenes ambtrets característics propis que intenten mantenir, a pesar de la ingerència del cristianisme. Sempre dic que, malgrat la misèria, el millor públic l’he trobat allà.■
PDF: