divendres, 5 de setembre del 2008

Jaume Valls. Treballa amb emergències

I TANT QUE TERRASSA ÉS UNA CIUTAT AMB RISC

Jaume Valls té 43 anys i viu al barri de Sant Llorenç. És membre dels Minyons de Terrassa i ha col·laborat en moltes associacions. Està estudiant segon de geografia i des de l’any 1986 està vinculat laboralment amb el món de les Emergències i la Protecció Civil. Ara treballa en l’acabat d’estrenar Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) que depèn de la nova Direcció General de Protecció Civil.

Terrassa és una ciutat amb risc?
I tant! Sobretot pel tema de les riuades, ja que la ciutat està ubicada sobre un con de dejecció, que seria el punt final on van a parar els sediments de torrents i rieres i això ja és un perill, ja que tot el material arrossegat vindria a espetegar a sobre nostre.

Està preparada Terrassa per assumir aquest risc?

Està més ben preparada que d’altres ciutats, però podria estar molt millor. Falta incidir més a nivell de campanyes informatives, el ciutadà de Terrassa no sap si existeixen plans d’emergència i què s’ha de fer en un cas així.

Al seu barri, pel fet de patir directament la riuada de 1962 hi ha més consciència del risc?
Si, sobretot la gent gran, aquella que va viure la riuada. Encara avui hi ha gent que s’espanta i pateix quan plou molt. En la zona nord del meu barri es va desviar la riera, però l’any 1962 les aigües van tirar pel dret, pel seu curs natural i ho van arrasar tot.

Creu que es podia repetir una situació com aquella?

Amb les mateixes conseqüències potser no, ja que en aquella època la concentració de la immigració va provocar construccions de cases en les lleres de la riera i avui en dia això ja no es permet.

A part de les riuades, quins riscos més te Terrassa?
Val a dir que el risc 0 no existeix. De riscos n’hi ha de molts tipus, que es poden trobar amolts municipis, però això no vol dir que estem en perill imminent. És bo estar preparats pel que pugui passar, nevades, riscos en indústries químiques, incendis, la llista seria molt llarga.

Com els podem afrontar?
El més important és la prevenció. Tot i que no és el cas, a la costa oest dels Estats Units, totes les famílies tenen una bossa amb el més imprescindible per si han de sortir a corre-cuita de casa perquè és una zona ambmolta activitat sísmica. En el nostre cas, seguir les recomanacions de les autoritats de Protecció Civil .

Deixant de banda les emergències, com veus el teu barri?

Sempre ha estat un barri molt associatiu i combatiu i gràcies a això hem aconseguit molts serveis i equipaments, però en els darrers anys, hi ha hagut una baixada de l’associacionisme, que ha estat a nivell general, però que a Sant Llorenç s’ha notat molt, ja que entitats molt arrelades ara ja no existeixen, com els Diables o l’Esplai.

Què falta a Sant Llorenç perquè sigui un bon barri?

A mi ja m’està bé com estem, tot i que sempre podem millorar més. Crec que falta més zona d’aparcament ja que ha crescut molt el nombre de vehicles però en canvi el nombre de places és el mateix que fa temps.■



PDF: http://multimedia.avui.cat/pdf/08/0905/080905terrassa024.pdf