divendres, 27 de febrer de 2009

Núria Ferrer és mestra d’educació infantail al CEIP Pau Casals de Vacarises

EDUCAR MAI ÉS FACIL PERÒ SÍ GRATIFICANT

Núria Ferrer té 40 anys i és mestra d’educació infantail al CEIP Pau Casals de Vacarises. Viu al barri del Segle XX. Ha treballat molts anys a Can Colapi i també ha militat dins els moviments socials, especialment en el feminisme. També és membre de l’equip terrassenc de bitlles catalanes “Ves que bitllen”.

És dura la feina de mestra en aquesta època?
La feina d’educar no és mai fàcil, però és gratificant quan reculls els resultats, que veus que ensenyes i els alumnes aprenen i que, a més, els propis alumnes també t’ensenyen a tu moltes coses i perquè sobretot els nens i nenes estimen molt. També és maco estar tot el dia amb canalla, perquè en el fons, mai deixes de ser una nena.

Ha treballat a l’escola pública i a la privada, amb quina es queda?
Ara mateix amb cap de les dues, tot i que si hagués de triar, de ben segur que triaria la pública. El sistema educatiu ha de ser públic i per tant, al meu parer, gratuït, però perquè funcioni ha de tenir molts més recursos, com per exemple baixar les ràtios de les aules, equipar les escoles amb millors materials, estar al dia amb les noves tecnologies.

La immigració suposa un problema en el dia a dia i en la seva tasca?
No hauria de suposar-ho, el que passa és que si la immigració estigués més repartida entre totes les escoles, i quan dic totes, vull dir totes, i si les escoles tinguessin els recursos necessaris per treballar amb aquesta realitat no seria cap problema.

Nota diferència entre treballar en una ciutat i en un poble?
En el meu cas no visc l’ambient de poble, ja que molts dels meus alumnes provenen de les urbanitzacions i l’origen de les seves famílies és una gran ciutat. Pràcticament no tenim alumnes “del poble de tota la vida”.

Què li sembla la nova Llei d’Educació Catalana?
No s’adreça a la realitat, ni escolar ni social. És poc participativa, poc democràtica i on busca jerarquitzar tota la comunitat escolar i obre la porta a la privatització de l’escola pública. Entre el col·lectiu de mestres hi ha molt desconeixement d’aquesta llei. Hi ha gent que només es preocupa que no li toquin el sou.

També dedica el temps a les bitlles catalanes...
Un joc tradicional ben català que es juga a l’aire lliure, on un equip mixt de 5 persones juga amb l’objectiu de tirar a terra 5 de les 6 bitlles de fusta. Juguem a bitlles, no a bowling. Per llançar les bitlles de fusta, també s’utilitza una altra bitlla. El meu equip juga a la demarcació de Barcelona juntament amb 40 equips més. Actualment s’està fent molta difusió d’aquest joc, que té el seu origen en el nostre país i cada any som més gent. Per exemple, aquest any, hem doblat els equips de la nostra categoria.

Com veu el seu barri?
Molt poc equipat i sense serveis. És molt tranquil, però li manquen més botigues. El Centre Civic funciona, però quan de debò necessites alguna cosa, te n’adones que és un barri molt abandonat i que podia tenir moltes més possibilitats.

web:
http://www.aterrassa.cat/article/ciutat//2350/%E2%80%9Ceducar/mai/es/facil/pero/si/gratificant%E2%80%9D.html

pdf:
http://multimedia.avui.cat/pdf/09/0227/090227terrassa024.pdf

dissabte, 14 de febrer de 2009

Marta Also. Comerciant


HI HA MOLTA POR A LA CRISI I ES GASTA MENYS


Marta Also té 31 anys. Ha treballat en quasi tots els àmbits de cara al públic, des de cambrera fins a dependenta. Ara està al capdavant del seu propi negoci, la botiga “Samsara” al carrer de la Palla. Li agrada molt llegir i viatjar.


No li ha fet por arriscar-se? Em va fer por a causa de la situació econòmica del país, però d’altra banda em feia il·lusió ja que era un projecte que tenia en ment des de feia molts anys, ja que havia treballat en aquest sector i el coneixia força. Malgrat tot, la il·lusió va poder amb les pors.


D’on prové el seu gènere? Els meus articles venen d’Àsia , especialment de l’ Índia, Tailàndia i Indonèsia. Jo mateixa els vaig a buscar i selecciono. Intento comprar-los a bon preu per vendre’ls a bon preu.


No té productes catalans? Tinc alguna cosa, però quan vaig obrir volia que tingués un estil ètnic, original i exclusiu i això s’ha de buscar fora del nostre país. Els proveïdors catalans tenen molta qualitat, però quasi tots tenen el mateix estil, un estil que no és el que s’adequa a la meva botiga.


Com a petit comerç està notant la crisi o és més aviat ‘paranoia’? Jo crec que la gent ha començat espantada. Els mitjans de comunicació han posat molta por al cos i ara la gent s’ho pensa més en fer despesa, perquè de seguida algú diu: “no gastis molt que hi ha crisi”. El que està clar és que la gent vol qualitat a un preu barat i això és pràcticament impossible. El producte bo i que agrada val els seus diners.Tot i així el seu comerç està situat al carrer de la Palla, que és un dels més dinàmics de la ciutat i per tant està en un bon lloc.Com a ubicació no em puc queixar, però crec que a aquest carrer li falta més llum, sobretot ara que es fa fosc més aviat. També hem demanat més presència policial, ja que alguns comerços han patit robatoris i hi ha certa por.


Com veu el comerç del centre de la ciutat? És un bon lloc per venir a comprar, però durant molts anys han anat obrint i tancant negocis com a xurros, sobretot tancant. Un problema és que al centre, els preus dels lloguers dels locals són caríssims i que potser hi ha negocis que podien anar fent, però entre el lloguer i els impostos, molts es veuen obligats a tancar. L’Ajuntament de Terrassa hauria d’apostar més pel petit comerciant i botiguer.

I del centre, li agrada o canviaria alguna cosa? Sincerament, m’agradava més la Plaça Vella d’abans. Les places de ciment no m’agraden i la Plaça Vella, la Plaça del Progrés i la Plaça Lluís Companys, per posar algun exemple, poden ser molt modernes, però no son gens acollidores. I un altre gran problema del centre és l’aparcament. Entre les zones blaves i els pàrquings la gent s’ho pensa dues vegades abans de venir. Moltes vegades per comprar necessites el teu propi cotxe i llavors què fas? Jo per exemple també tinc problema on deixar el meu cotxe, ja que el tinc per necessitat, no per capritx. Sempre que puc vaig amb transport públic, però visc al centre i on deixo el meu cotxe? Què em costa un lloguer de pàrquing?


PDF: http://multimedia.avui.cat/pdf/09/0123/090123terrassa024.pdf


web: http://www.aterrassa.cat/article/ciutat//1935/“hi/ha/molta/por/la/crisi/es/gasta/menys/”.html