EDUCAR MAI ÉS FACIL PERÒ SÍ GRATIFICANTNúria Ferrer té 40 anys i és mestra d’educació infantail al CEIP Pau Casals de Vacarises. Viu al barri del Segle XX. Ha treballat molts anys a Can Colapi i també ha militat dins els moviments socials, especialment en el feminisme. També és membre de l’equip terrassenc de bitlles catalanes “Ves que bitllen”.
És dura la feina de mestra en aquesta època?
La feina d’educar no és mai fàcil, però és gratificant quan reculls els resultats, que veus que ensenyes i els alumnes aprenen i que, a més, els propis alumnes també t’ensenyen a tu moltes coses i perquè sobretot els nens i nenes estimen molt. També és maco estar tot el dia amb canalla, perquè en el fons, mai deixes de ser una nena.
Ha treballat a l’escola pública i a la privada, amb quina es queda?
Ara mateix amb cap de les dues, tot i que si hagués de triar, de ben segur que triaria la pública. El sistema educatiu ha de ser públic i per tant, al meu parer, gratuït, però perquè funcioni ha de tenir molts més recursos, com per exemple baixar les ràtios de les aules, equipar les escoles amb millors materials, estar al dia amb les noves tecnologies.
La immigració suposa un problema en el dia a dia i en la seva tasca?
No hauria de suposar-ho, el que passa és que si la immigració estigués més repartida entre totes les escoles, i quan dic totes, vull dir totes, i si les escoles tinguessin els recursos necessaris per treballar amb aquesta realitat no seria cap problema.
Nota diferència entre treballar en una ciutat i en un poble?
En el meu cas no visc l’ambient de poble, ja que molts dels meus alumnes provenen de les urbanitzacions i l’origen de les seves famílies és una gran ciutat. Pràcticament no tenim alumnes “del poble de tota la vida”.
Què li sembla la nova Llei d’Educació Catalana?
No s’adreça a la realitat, ni escolar ni social. És poc participativa, poc democràtica i on busca jerarquitzar tota la comunitat escolar i obre la porta a la privatització de l’escola pública. Entre el col·lectiu de mestres hi ha molt desconeixement d’aquesta llei. Hi ha gent que només es preocupa que no li toquin el sou.
També dedica el temps a les bitlles catalanes...
Un joc tradicional ben català que es juga a l’aire lliure, on un equip mixt de 5 persones juga amb l’objectiu de tirar a terra 5 de les 6 bitlles de fusta. Juguem a bitlles, no a bowling. Per llançar les bitlles de fusta, també s’utilitza una altra bitlla. El meu equip juga a la demarcació de Barcelona juntament amb 40 equips més. Actualment s’està fent molta difusió d’aquest joc, que té el seu origen en el nostre país i cada any som més gent. Per exemple, aquest any, hem doblat els equips de la nostra categoria.
Com veu el seu barri?
Molt poc equipat i sense serveis. És molt tranquil, però li manquen més botigues. El Centre Civic funciona, però quan de debò necessites alguna cosa, te n’adones que és un barri molt abandonat i que podia tenir moltes més possibilitats.
web:
http://www.aterrassa.cat/article/ciutat//2350/%E2%80%9Ceducar/mai/es/facil/pero/si/gratificant%E2%80%9D.html
pdf:
http://multimedia.avui.cat/pdf/09/0227/090227terrassa024.pdf
La feina d’educar no és mai fàcil, però és gratificant quan reculls els resultats, que veus que ensenyes i els alumnes aprenen i que, a més, els propis alumnes també t’ensenyen a tu moltes coses i perquè sobretot els nens i nenes estimen molt. També és maco estar tot el dia amb canalla, perquè en el fons, mai deixes de ser una nena.
Ha treballat a l’escola pública i a la privada, amb quina es queda?
Ara mateix amb cap de les dues, tot i que si hagués de triar, de ben segur que triaria la pública. El sistema educatiu ha de ser públic i per tant, al meu parer, gratuït, però perquè funcioni ha de tenir molts més recursos, com per exemple baixar les ràtios de les aules, equipar les escoles amb millors materials, estar al dia amb les noves tecnologies.
La immigració suposa un problema en el dia a dia i en la seva tasca?
No hauria de suposar-ho, el que passa és que si la immigració estigués més repartida entre totes les escoles, i quan dic totes, vull dir totes, i si les escoles tinguessin els recursos necessaris per treballar amb aquesta realitat no seria cap problema.
Nota diferència entre treballar en una ciutat i en un poble?
En el meu cas no visc l’ambient de poble, ja que molts dels meus alumnes provenen de les urbanitzacions i l’origen de les seves famílies és una gran ciutat. Pràcticament no tenim alumnes “del poble de tota la vida”.
Què li sembla la nova Llei d’Educació Catalana?
No s’adreça a la realitat, ni escolar ni social. És poc participativa, poc democràtica i on busca jerarquitzar tota la comunitat escolar i obre la porta a la privatització de l’escola pública. Entre el col·lectiu de mestres hi ha molt desconeixement d’aquesta llei. Hi ha gent que només es preocupa que no li toquin el sou.
També dedica el temps a les bitlles catalanes...
Un joc tradicional ben català que es juga a l’aire lliure, on un equip mixt de 5 persones juga amb l’objectiu de tirar a terra 5 de les 6 bitlles de fusta. Juguem a bitlles, no a bowling. Per llançar les bitlles de fusta, també s’utilitza una altra bitlla. El meu equip juga a la demarcació de Barcelona juntament amb 40 equips més. Actualment s’està fent molta difusió d’aquest joc, que té el seu origen en el nostre país i cada any som més gent. Per exemple, aquest any, hem doblat els equips de la nostra categoria.
Com veu el seu barri?
Molt poc equipat i sense serveis. És molt tranquil, però li manquen més botigues. El Centre Civic funciona, però quan de debò necessites alguna cosa, te n’adones que és un barri molt abandonat i que podia tenir moltes més possibilitats.
web:
http://www.aterrassa.cat/article/ciutat//2350/%E2%80%9Ceducar/mai/es/facil/pero/si/gratificant%E2%80%9D.html
pdf:
http://multimedia.avui.cat/pdf/09/0227/090227terrassa024.pdf
