Els bombers de Terrassa estan de celebracions. Per una banda, aquesta tardor celebren els seus 130 anys d’existència i per d’altra, han estrenat un nou Cap de Parc, el que fa 14 de la seva història,des que Pere Noguera va encetar l’any 1879 aquesta tasca. 
Jordi Moreno i Millán és el nou responsable. Va néixer a Calaf fa 43 anys, està casat i té dos fills. Està vinculat al Cos de Bombers des de 1983, quan va entrar d’auxiliar forestal. Tres anys més tard va donar el pas a professional. L’any 1994 va ascendir a caporal, que va coincidir amb l’arribada a Terrassa. Fins
aleshores havia estat a Igualada i Calaf. Enguany ha ascendit a sergent i això l’ha possibilitat de ser el nou Cap de Parc des de l’1 d’agost.Un dels seus objectius a curt termini és augmentar la dotació de personal. És graduat en Prevenció i Seguretat Integral i és tènic de nivell superior en Prevenció de Riscos Laborals.
Per què es va fer bomber?
El meu pare ja ho era i jo quan tenia 17 anys (un menys de l’edat per accedir a la categoria d’auxiliar) als bombers els veia molt grans i sempre eren els mateixos, això era a principis dels 80 i jo no havia vist mai gent jove. No m’havia plantejat mai ser bomber quedava com molt lluny, com molt tancat, fins que un dia el meu pare em va dir: “escolta Jordi, per què no et prepares i et presentes d’auxiliar de bomber? I vaig pensar : coi! Amb18 anys puc treballar als bombers? No m’ho havia plantejat mai!
Hi ha moltes empremtes produïdes pels diversos serveis dins la meva carrera. No en destacaria cap que hagi marcat la meva trajectòria, encara que els episodis mes negatius sempre estan relacionats amb la mort de les personesen els sinistres.
Als bombers sempre se’ls ha vist com “herois” sobretot entre els mes petits. El que passa és que el ressò mediàtic de l’atemptat de l’11 de setembre i la mort en acte de servei de tants bombers va augmentar aquesta visió. Els bombers no han de ser herois, han de ser professionals de l’emergència que sàpiguen calcular molt bé el risc a què es sotmeten i quin serà el resultat final de la seva actuació.
Què el va motivar ser Cap de Parc?
I quines són les funcions d’un Sotscap de Guàrdia?
En horari d’oficina realitzo tasques de gestió i, si estic de guàrdia com a sotscap, les de comandament estratègic en els sinistres.
A nivell humà, som 40 bombers operatius, dividits en 3 sergents, 6 caporals i 31 bombers. S’està treballant per pujar aquest número d’efectius, ja que l’augment d’habitants a la ciutat en els darrers 10 anys ha fet augmentar el nombre de serveis. A nivell de vehicles, tenim 1 autobomba urbana lleugera (BUL) de 1.000 litres d’aigua, 1 autobomba urbana pesada (BUP) de 3.800 litres d’aigua, 2 autobombes rurals pesades (BRP), també amb 3.800 litres d’aigua, 1 autoescala de 30 metres i 1 vehicle 4x4 lleuger. A principis de 2009 arribarà també una autobomba nodrissa de 9.000 litres d’aigua destinat principalment a actuacions en incendis d’indústria
L’any passat van ser més de 2.500 sortides, des d’incendis d’habitatge fins a accidents de trànsit, passant per incendis forestals, rescat de persones en ascensors, esgotament d’aigua, etc. El 85% dels nostres serveis, uns 2.200 es donen dins el nucli urbà de la nostra ciutat i la resta, fora del terme.
És difícil de pronosticar, però el risc 0 no existeix en cap àmbit i en el nostre tampoc. Els pitjors son sempre aquells que desborden les capacitats dels equips d’emergència, com seria un terratrèmol d’alt grau, però esperem que no sigui el cas. L’habitual son serveis convencionals que no sobrepassen les nostres capacitats
Terrassa està preparada per fer front a una gran emergència, com una gran riuada o nevada, una gran explosió?
Sempre hi pot haver una catàstrofe que superi les capacitats dels cossos d’emergència en primera instància, aquí i a qualsevol lloc, el que passa és que els bombers catalans treballem en xarxa, això vol dir que allò que no podem abastar des del nostre parc en una primera sortida, es recolza des dels parcs més propers i si cal des d’altres regions.
A la nostra comarca, conviuen dos tipus de bombers, els professionals a Terrassa, Rubí i Sabadell, i els voluntaris a Matadepera, Viladecavalls i Castellar del Vallès. Com és aquesta convivència?
