Marta Also té 31 anys. Ha treballat en quasi tots els àmbits de cara al públic, des de cambrera fins a dependenta. Ara està al capdavant del seu propi negoci, la botiga “Samsara” al carrer de la Palla. Li agrada molt llegir i viatjar.
No li ha fet por arriscar-se? Em va fer por a causa de la situació econòmica del país, però d’altra banda em feia il·lusió ja que era un projecte que tenia en ment des de feia molts anys, ja que havia treballat en aquest sector i el coneixia força. Malgrat tot, la il·lusió va poder amb les pors.
D’on prové el seu gènere? Els meus articles venen d’Àsia , especialment de l’ Índia, Tailàndia i Indonèsia. Jo mateixa els vaig a buscar i selecciono. Intento comprar-los a bon preu per vendre’ls a bon preu.
No té productes catalans? Tinc alguna cosa, però quan vaig obrir volia que tingués un estil ètnic, original i exclusiu i això s’ha de buscar fora del nostre país. Els proveïdors catalans tenen molta qualitat, però quasi tots tenen el mateix estil, un estil que no és el que s’adequa a la meva botiga.
Com a petit comerç està notant la crisi o és més aviat ‘paranoia’? Jo crec que la gent ha començat espantada. Els mitjans de comunicació han posat molta por al cos i ara la gent s’ho pensa més en fer despesa, perquè de seguida algú diu: “no gastis molt que hi ha crisi”. El que està clar és que la gent vol qualitat a un preu barat i això és pràcticament impossible. El producte bo i que agrada val els seus diners.Tot i així el seu comerç està situat al carrer de la Palla, que és un dels més dinàmics de la ciutat i per tant està en un bon lloc.Com a ubicació no em puc queixar, però crec que a aquest carrer li falta més llum, sobretot ara que es fa fosc més aviat. També hem demanat més presència policial, ja que alguns comerços han patit robatoris i hi ha certa por.
Com veu el comerç del centre de la ciutat? És un bon lloc per venir a comprar, però durant molts anys han anat obrint i tancant negocis com a xurros, sobretot tancant. Un problema és que al centre, els preus dels lloguers dels locals són caríssims i que potser hi ha negocis que podien anar fent, però entre el lloguer i els impostos, molts es veuen obligats a tancar. L’Ajuntament de Terrassa hauria d’apostar més pel petit comerciant i botiguer.
I del centre, li agrada o canviaria alguna cosa? Sincerament, m’agradava més la Plaça Vella d’abans. Les places de ciment no m’agraden i la Plaça Vella, la Plaça del Progrés i la Plaça Lluís Companys, per posar algun exemple, poden ser molt modernes, però no son gens acollidores. I un altre gran problema del centre és l’aparcament. Entre les zones blaves i els pàrquings la gent s’ho pensa dues vegades abans de venir. Moltes vegades per comprar necessites el teu propi cotxe i llavors què fas? Jo per exemple també tinc problema on deixar el meu cotxe, ja que el tinc per necessitat, no per capritx. Sempre que puc vaig amb transport públic, però visc al centre i on deixo el meu cotxe? Què em costa un lloguer de pàrquing?
PDF: http://multimedia.avui.cat/pdf/09/0123/090123terrassa024.pdf
web: http://www.aterrassa.cat/article/ciutat//1935/“hi/ha/molta/por/la/crisi/es/gasta/menys/”.html
